EIXORC, A adj.
Estèril.
V. xorc, a.
"-Si res vos mana lo vell exorch, grunya com porch, no n façau res;" Roig, Jaume Spill 6.006
"... per tal que l teu concebiment fos natural e miraculos: natural fo car fuist naturalment engenrada e concebuda, e fo miraculos en dos maneres: la una car de axorcs devallist..." Llull, Ramon Llibre de "Benedicta tu..." 6, Ia part
"... que si yo tingues enamorat tambe m i jugaria com vosaltres feu, mas so dona exorqua que no tinch res qui be vulla." Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CXXXI
"Mas los exorchs facen de lurs mobils ço que ls placie: a parens e a esgleyes o donen per lurs animes." Usatges de Barcelona Item statuerunt
"E vet Elisabet, ta cosina, que ha concebut fill ara en la sua vellesa, e aquest es lo sisen mes a aquella qui era appellada exorca..." Evangeli de sant Lluc Còdex del Palau, f. 59 v
"... mas yo exorqua son e en grans penes com no n he parit mes per mills venjar me de Jason..." Vilaragut, Antoni de (traductor) Les Tragèdies de Sèneca (atribució falsa a Vilaragut) Medea, p. 423
"E si yo muyr exorch, no muyr pas sens fills, car lexe dues maravelloses filles, ço es Leutrica e Mantinea, on he obtengudes dues grans batalles." Canals, Antoni Valeri Màximo 847, lib. III, tit. II
"Si com l exorch / qui a Deu no esmenta que li don fills / asenats e adrets, e, quant los veu / esser folls e contrets, nova dolor / davant ell se pressenta:" March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 9, ed. Pagès - XVI
| | |